VIDA

Seguint en la linia de l'anterior post, puc dir que estic en un moment d'alta sensibilitat.

Hi ha hagut èpoques de la meva vida en que he estat massa capficat en mi mateix o en històries que no em permetien empaparme d'emocions externes, però ara sento que en general els meus sentits estàn més oberts, sento les olors, veig els colors i soc capaç d'emocionarme a una cafeteria d'hospitalet llegint un llibre.

Per això i per altres coses vull escriure aquí el final d'aquest llibre, 'Saber perder':

Tiene ganas de estar solo, de caminar solo.Siente una especie de dolor en el pecho, intenso pero placentero. Es como si hubiera una herida, pero una herida leve, una marca en la piel que quieres acariciar, reconocer, disfrutarla por lo que significa para ti. Ahora que aún está, porque es posible que, pronto, desaparezca.

Es possible que sense les 519 pagines anteriors no emocioni tant, però a mi m'agrada llegir-ho.

M' agrada que es parli de la part de plaer que hi ha en aquest dolor, poder veure lo bonic que hi ha en tot, tant acostumats com estem en fer justament el contrari, en cercar la part fosca,negativa, trágica, dolorosa, amargant...no se som així, però clar suposo que ens han ensenyat a ser així i costa molt superar allò que t'han ensenyat desde petit.

Ará be jo crec que les ferides no desapareixen, almenys les meves.


Bé no vull acabar el post sense agrair a Aute el concert d'ahir al Kursaal de Manresa, per mi va ser molt més que un concert, no se, una classe de filosofia, una lliçó de vida....Gràcies.

TOCA CITAR EL POETA

La percepció es quelcom molt curiós, de vegades els nostres ulls i potser tots els sentits s'aturen a llocs on en d'altres circumstàncies mai ho farien:

A mi avui m'ha arribat molt endins el poema que s'exhibeix al vestibul de l'IES Joan Maragall.


Mai seria l'aimada en sa presència

com es ara en la teva adoració.

Nodreix l'amor de pensaments i absència,

i aixís treurà meravellosa flor;




Joan Maragall

A L'ATUR

NUEVA ETAPA

Senyores, senyors, imagino que el que ha estat una idea maca i carinyosa de les magnífiques Joana i mireia, pràcticament es mort per la meva poca atenció, em refereixo a aquest blog.

Doncs bé ja no se si algú tornarà a passejar per aquí desprès de sis mesos sense noticies, però de tota manera em ve de gust explicar que ja no estic a Enhance Industries, estic fruïnt de l'atur, l'estat del benestar m'otorga 1200 € el dia 10 de cada mes durant els propers 24 i això m'està possibilitant disfrutar de casa meva i del meu fill com fins ara no ho havia pogut fer,entre altres coses li dono de dinar cada dia, com podeu observar a la fotografia, amb alguna dificultat.

Bé imagino que aviat hauré de fer una altra entrada comunicant que he 'fitxat' per alguna altra empresa, a no ser que aquesta refundació del capitalisme que ens faràn els propers dies canvii tant el panorama que em doblin la meva percepció com a aturat...

Si algú encara entra per aquí que deixi un comentari, per saber-ho...

petons

SEGUIM EN CONTACTE

SEGUIM EN CONTACTE, sobretot en quant a sentiments, emocions, pensaments...ja que d'altra manera ara per ara ho tinc complicat, desde la feina, on sòc ara no puc escriure i encara no tinc ordinador a casa. Tinc poc temps però us tinc molt presents, he llegit per sobre el que m'heu escrit i transmet sinceritat i per tant emoció o almenys a mi m'he l'ha provocada (que també hi dec posar de la meva part), bé son les 15 h i ho he de deixar, però poc a poc us aniré explicant coses i espero que vosaltres també m'expliqueu de tot. Una abraçada.

Que què?

Ja no tens excusa

Ja no tens excusa i ara et toca a tu. Com diu la Mireia, ja que ens abandones et posem com càstig que aquest blog que nosaltres t'hem encetat el continuïs. Prometo deixar-te comentaris, però tu també has de fer els deures i no ser només un "voyeur".

Per veure bé la presentació clica aquí

Volem noticies

Perquè ja està bé; ens abandones en plena campanya, ens deixes aquí amb tots els P2, P3 les mates, els medis i la música.Doncs per tot això et castiguem.Et castiguem a fer-nos saber com et van les coses, com es viu tenint horari, com és això d'estar tancat tot el dia en un despatx sense poder sortir a esmorzar. Però també t'obliguem a que ens ensenyis com creix l'Enric, com són els teus nous companys de feina i com porten els teus tercers graus

Ja ho veus el jurat ha decidit i ara tens un blog però cal que l'utilitzis "sense por però amb prudència"